PARÁSITOS

Direcció: BongJoon-Ho – Interprèts: SongKang-Ho, Lee Seon-Gyun, JangHye-Jin

Corea del Sud, 2019 – Durada: 132 min. – Versió original amb subtítols en castellà

SINOPSI
Dues famílies de composició idèntica (pare, mare, fill i filla) viuen en extrems oposats de l’escala social a Corea del Sud: els uns, pobres i apinyats en un soterrani fosc i insalubre; els altres, rics i amb una mansió dalt d’un turó ben assolellat. El “sistema” s’encarrega que les coses siguin i es mantinguin així i resulta una quimera pensar en millorar la situació si t’ha tocar viure a baix. El “relat salvatge” de Parásitos ens mostra un camí per a la subversió en una jugada d’humor i intriga sorprenents, més creïble com més es descontrola la situació.

LA PEL·LÍCULA
En comparació amb altres candidates als Oscars, Parásitos ha seguit els seus passos amb discreció, en recollir el Globus d’Or a la millor pel·lícula estrangera o la Palma d’Or al Festival de Cannes. I, sobretot, ha fet valer davant dels acadèmics l’excel·lent feina de direcció, un guió molt ben lligat, un repartiment cohesionat i la seva gran connexió amb el públic. Aquesta història, tot i el seu origen llunyà, és en realitat un tema universal: la vida dels milions de persones a tot el món que han de lluitar dia a dia desesperadament per fugir de la pobresa (incloses les persones que viuen a les societats més riques).

ELS OSCARS
Parásitos ha estat la “sorpresa anunciada” de la nit dels Oscars; li pronosticaven el premi a la millor pel·lícula de parla no anglesa i no semblava que pogués competir amb Joker o 1917 pels grans premis de l’acadèmia de Hollywood.

I la sorpresa ha saltat al emportar-se els Oscars al millor director, millor guió original, millor pel·lícula i també millor pel·lícula de parla no anglesa. Parásitos és un treball excel·lent del sudcoreà BongJoon Ho, que es mou amb naturalitat entre la comèdia negra, la crítica social i sobretot el thriller (amb Hitchcok de referència), un gènere que sempre interessa a la indústria de Hollywood. Quim Casas defineix Parásitos així a El Periódico: “El resultat és formidable: analitzar, reflexionar i qüestionar, però sense deixar de divertir”.

BongJoon Ho es preguntava a la cerimònia per l’èxit de Parásitos i no de les seves pel·lícules anteriors, que compten amb els mateixos ingredients i inquietuds crítiques (com ara Perroladrador, pocomordedor o Snowpiercer, que vam projectar al Cine a la Fresca del 2014). Al marge dels valors evidents del director i del film ara premiat, hi podríem veure també un cert canvi en el posicionament de la indústria del cine que en temps de crisi decideix premiar la crítica que li arriba (sense edulcorar) des de l’altra punta del món. És l’etern repte de renovar-se o morir en temps difícils per al cine, amb sotracs i noves oportunitats ja viscudes també per anteriors generacions de cineastes, com els del anomenat Nou Hollywood dels anys 60 i 70 amb directors com Martin Scorsese, a qui BongJoo Ho va dedicar el seu Oscar en la cerimònia de lliurament.

Avís de cookies
Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers, per a recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, per a mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, així com analitzar els seus hàbits de navegació.
Aceptar cookies
Configurar cookies
Veure la política de cookies
Avís de cookies
Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers, per a recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, per a mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, així com analitzar els seus hàbits de navegació.
Aceptar cookies
Configurar cookies
Veure la política de cookies